Observar les coses de manera transdisciplinária i, si cal, antidisciplinária, acostuma a augmentar la nostra comprensió de la realitat. Ironia sana per defensar-se de les idees fixes, buides o acceptades per tothom. Avui dia sentim sovint afirmacions que semblen certes peró que no resisteixen una análisi crítica seriosa. Per tant, sembla assenyat de posar-nos en guárdia davant qualsevol idea repetida de forma insistent, sobretot si té conseqüéncies práctiques en la vida diária. Algunes idees s estenen com a virus, fent-se patológiques com qualsevol grip, mentre que d altres s enquisten en forma de tabú. També hi ha utopies que s expressen com objectius assolibles que martellegen repetidament en la vida col·lectiva. Sense tantes pretensions, altres idees noves sorgeixen en relacionar aspectes externs a les rígides estructures dels arbres disciplinaris. Aquestes i altres reflexions il·luminen qüestions tan diverses com la teoria del Big Bang o l augment de les emissions de dióxid de carboni a l atmosfera, passant per la ciutat sostenible, la mort dels rius o la limitació de la velocitat dels cotxes. Amb una higiénica cárrega irónica i amb una clara intencionalitat didáctica, aquest recull de textos breus va obtenir una menció especial en el II Premi IDEES d Assaig Breu 2003. Josep Ramon Aragó Nascut a Barcelona (1947) és llicenciat en Ciéncies Ambientals per la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB). Fa vint-i-cinc anys que viu a Santa Coloma de Gramenet, on participa en diversos ámbits de la vida associativa. Es autor del «Diccionari de ciéncies ambientals» (Edicions 62, 2000) i de diversos volums de poesia. Actualment exerceix de professor de l área de medi ambient en entitats i centres privats.
