Tret d uns quants historiadors de l art, no són gaires les persones que avui recorden l Agustí Pujol i que són conscients de la transcendència que el seu art va tenir durant segles. De vegades sembla que la seva figura es difumini dia a dia, en comptes d envigorir-se. Aquest llibre intenta demostrar que seria una pena que el sentíssim com un personatge poc rellevant del recorregut hist.ric d aquest país. O que no el tinguéssim ben present tot i ser un dels artistes més interessants en aquell paisatge d artesans i un dels més moderns del seu temps. Va ser un autor molt especial i que es comportà sempre, sense excepció, com un escultor original i exigent, com un mestre dotat d una inventiva innata i inesgotable, i d una tècnica impecable que li van permetre transformar les creences que havia de servir en un món figuratiu personalíssim i artísticament intens i suggestiu.
