Més que una atípica história d amor, Amor d idiota és una narració sobre l amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d uns mesos de somni es feia més dur, explica la história d un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaÇat, venÇut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstánces que, potser, el forÇaran a canviar de vida. D una banda, la coneixenÇa, amb cinc mesos de retard, de la mort d un amic i, de l altre, l impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.Amor d idiota comenÇa una gélida nit de gener de 1993, quan els péls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l Estadi Olímpic. Com en altres novel les de l autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar históries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l amistat, a valors suposats, l amor o a tots dos alhora. A l espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d enÇá de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció. Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), dramaturg i narrador, ha guanyat els premis Documenta, Carlemany, Crítica Serra d Or i Prudenci Bertrana. Mentre que les seves peces teatrals, en general, reflecteixen els grans temes del món contemporani, la narrativa s endinsa en l intent d emmarcar moments clau de la história catalana del segle XX. Aixó sí, sempre des del punt de vista de l individu i del seu constant conflicte amb ell mateix i amb la societat que li ha tocat viure. Entre les seves obres publicades cal esmentar El pont de Brooklyn (teatre), Noms a la sorra (finalista del premi Sant Jordi 1994), Alfons XIV (finalista del premi Sant Jordi 1996), El fil de plata (1998), La felicitat (Premi Prudenci Bertrana 2001), i ara Amor d idiota.
