Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l'OlÃvia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d'armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l'Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l'antic xalet de Platja d'Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut.
La Magalà Mir, la Pia Artells i l'OlÃvia Escardó són de Reus, l'atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l'OlÃvia a Dijon. L'Elisa Cassany és de Girona i hi viu.
Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardà on arriba l'olor del mar, dels pins i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardà han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat.
