Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irónica, distanciada peró tendra, de l escuma dels dies. Les quaranta cróniques d aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivéncia de la llengua catalana, l anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d un refugi atómic. L ull escrutador de Moliner hi transita amb l alegria vital de qui no es deixa véncer per l adversitat ni l absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l humor.
