«La traïció, com el riure, forma part del teixit básic de l'existéncia humana», diu Avishai Margalit, un teixit fet de relacions, entre individus o en el si de grups o comunitats. L'adulteri, la deslleialtat política, el col·laboracionisme, l'apostasia... són fenómens que associem immediatament a la idea de traïció. Aquest assaig gira al voltant de la distinció crucial entre la moral i l'ética: la traïció está relacionada amb l'ética, no amb la moral. A la base sempre hi ha unes «relacions denses», plenes, consistents, fortes, com les que es tenen amb la família i els amics, o amb els col·lectius als quals ens lliga un sentit de pertinenÇa. La reflexió filosófica de Margalit és radicalment contemporánia, va més enllá dels casos de la história o de les tradicions religioses per situar-nos en tots els ordres de la vida moderna, en qué les nocions de confianÇa i transparéncia tenen un paper important.
