Dos grans Estats com França i Espanya, i un territori com Catalunya, han estat capaços de generar processos de construcció nacional de major o menor intensitat, més o menys excloents i reeixits. La comparació entre els seus elements de legitimació històrica resulta significativa perquè han produït memòries col·lectives contraposades, però que en bona mesura s¿han bastit amb referències i simetries comunes.
