Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espécie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, ágils i obsessius, permesos i prohibits, atávics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d'una única passió: viure. L'impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre. La respiració, la gana i la set, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregária són els ámbits en qué l'autor desplega la seva particular antropologia del desig, entés com un anhel, un éxtasi que ens condueix fora de nosaltres mateixos vers un bé sempre més gran que aspira a la unió amb l'Esser total. El Desig essencial no apunta a l'eliminació o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.
