El present llibre analitza el paper que va desenvolupar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en l'ámbit de les polítiques unitáries catalana i espanyola sota el franquisme quan, passats els anys de més gran repressió, la resisténcia al franquisme tractá d'estructurar-se sota uns parámetres comuns. L'argument que vertebra l'obra és la teo-ria i la práctica militant dutes a terme pel PSUC per crear una unió entre totes les forces democrátiques i aconseguir la Ruptura amb el franquisme. El PSUC va ser el principal partit de l'oposició i el seu veritable motor, si bé les seves posicions no sempre van ser acceptades. Giaime Pala no es limita a narrar els fets, sinó que els interpreta i se'n qüestiona el perqué, tot tractant de donar una resposta a les següents preguntes: quina mena de política unitária volia construir el partit Com i per qué van néixer la Comissió de Forces Polítiques, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques I com van influir l'actuació del govern d'Adolfo Suárez i la reaparició del president de la Generalitat en l'exili, Josep Tarradellas, en la crisi de la política unitária tal com s'havia estructurat fins al 1976 En uns temps com els actuals, de desafecció per la política i de fort abstencionisme electoral, l'autor copsa el sentit d'aquella experiéncia unitária i dels valors básics que la van nodrir. Una experiéncia el llegat polític de la qual convindria recuperar per augmentar la qualitat democrática de la nostra societat.
