El riu encés recorre la ciutat de Girona i els pobles de la Vall de Camprodon a través d'uns personatges marcats per la pérdua o l'abséncia dels éssers més estimats: un pare, una mare, un germá. Són, doncs, persones desorientades, corcades per una gran buidor. De vegades, fugen i s'amaguen, peró d'altres també cerquen la felicitat amb passió o lluiten fins al límit de les seves forces. Com un riu que ho arrossega tot, travessen camins inesperats i tortuosos fins que, un bon dia, les seves vides es creuen i totes les peces comencen a encaixar: mentides i veritats, pors i silencis, amenaces i traïcions. Amb una prosa rica i suggeridora, plena de lirisme, El riu encés ens submergeix en els replecs més amagats, més foscos o més reveladors de l'existéncia fins a sacsejar les nostres creences o conviccions. Ens mostra, ras i curt, la paradoxa vital amb tots els seus matisos, com un mirall en qual ens podem veure reflectits. Miquel Martín i Serra ha escrit una novel·la intensa, bellíssima, a voltes dura i colpidora, peró sempre emocionant i lúcida.
