El somni de la subversió narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició polÃtica i l'esclat cultural i artÃstic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries d'una generació i d'un paÃs que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part d'un dels seus protagonistes més actius. El que aparentment és un relat biogrà fic es converteix en una obra literà ria i polÃtica que s'inicia amb el pas d'una societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta polÃtica, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i s'enllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a l'esperit d'avantguarda i al catalanisme polÃtic i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant d'idees eixampla un projecte estètic cultural europeu des d'espais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democrà tiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura polÃtica conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per l'altra. El 1985 s'acaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un proper llibre de memòries esperat.
