El 1978 l'Institut National de l'Audiovisuel francés va confiar a Georges Perec i a Robert Bober, a partir d'una idea d'aquest, la realització d'un film sobre Ellis Island. Tots dos van anar a Nova York, primer a fer les localitzacions, i després hi van tornar, el 1979, a rodar el que havia d'esdevenir "Récits d'Ellis Island, Histoires d'errance et d'espoir" ["Narracions d'Ellis Island. Históries d'erráncia i d'esperanÇa"] una pel·lícula en dues parts ("L'Ile des larmes" ["L'illa de les llágrimes"] i "Mémoires" ["Memóries"]). El llibre reprodueix el que Perec va escriure per al documental, un text breu i intens, amb el tema de fons de l'exili i la dispersió, que expressa la seva concepció de la literatura com un acte de memória.
