Pocs anys després de la mort de Jesús, els primers cristians van crear una nova manera de fer literatura: van inventar el relat evangélic, amb un éxit clamorós. Es produà una gran proliferació de documents que pretenien explicar qui va ser Jesús de Natzaret i qué predicava. Amb el pas dels anys, quatre d'aquests documents es van convertir en els evangelis canónics. Altres, per diverses raons, van quedar exclosos del cánon ofi cial de l'Església i són coneguts com evangelis apócrifs'; entre aquests, els evangelis gnóstics formen una col·lecció molt interessant, que va des de l'Evangeli de Maria, descobert el 1896, fi ns al polémic Evangeli de Judes, l'any 1983 (restaurat el 2006), passant pels Manuscrits de Nag Hammadi, trobats accidentalment per dos pagesos egipcis el 1945. El gnosticisme, que recull molts ensenyaments de les tradicions orientals, creu que la salvació no está en l'adoració de Crist sinó en un aprenentatge personal; aixó fa que connecti amb la religiositat més contemporánia.
