Els somnis reprén el fil del darrer llibre de Miquel BauÇá, Els estats de convivéncia (2001), i tanca la trilogia iniciada amb El canvi (1998). Escrit a cavall entre el poema-discurs i el diccionari versificat, Els somnis ens submergeix en un génere poétic ben particular, ple d'esclats de lucidesa, d'estirabots genials, d'intuïcions difícils de sistematitzar. El dispositiu dels somnis, explica BauÇá, és alló menys cultural i, per tant, alló més digne. De somiar no se n'aprén a l'escola ni amb les mares. Ve donat, com ve donat el cervell amb les seves neurones. Els somnis són l'últim refugi que tenim per viure lliurement la nostra humanitat i la seva qualitat narrativa és la font d'una creativitat suprema.
