Cada tarda, quan es pon el sol, el temps sembla aturar-se en les mirades dels sahrauÃs. Mirades d'espera, de cansament, de nostà lgia. Per. també són mirades d'esperança, d'il·lusió, de ganes de recuperar un temps perdut. Com el qui espera un núvol que porta la pluja, una pluja necessà ria per a un poble que ha hagut de viure en un dels llocs més inhòspits de la terra.
