Tinc la sensació que els teus poemes parlen de tot alló que el lector vulgui que parlin. Els uns voldran que parlin de l'amor, del record, de la derrota; altres del desig, del temps, de l'esperanÇa; altres de la incertesa, la incleméncia, la bellesa o la mort. Peró aquests noms, tots veritat, hi són transmutats en un camí envers (o des de) l'origen del mot, els coáguls de sal a l'origen del mot. Un camí on els residus, runes, excedents adquireixen categoria de pilars, órgans vitals, clímaxs. I on no hi ha més guia que l'ossada de la llum. (Del próleg de Célia Sánchez-Mústich).
