La fam de viure, la sobrefam, ha perseguit la protagonista daquesta història des que era adolescent. Vint anys després, contempla estupefacta com la seva vida sha convertit en tot allò que rebutjava. Ahir giravoltava a la pista de ball a ritme de Nirvana. Avui només compta: factures i possessions, però sobretot calories i dies. Perquè ara és la seva filla la que viu afectada per la sobrefam, que lha fet deixar de menjar. Aixà que la protagonista, que també és una mare, senfronta de nou a la incomprensió, a la voluntat dautodestrucció i al judici social. Fam és un monòleg cà ustic que descriu latordiment de la generació que va ser jove durant els anys noranta. És també un crit contra les institucions, un reconeixement de la força que emergeix del desesper i una reivindicació de la necessitat de recuperar un espai propi. Ferma i directa, assenyala els perills dallò que en teoria ha estat dissenyat per fer-nos feliços, però que ens pot fer sentir perduts i enmig del caos.
