Allò que singularitza l'extermini perpetrat pels nazis és la planificació exhaustiva tant del crim massiu com de la seua invisibilitat. Els botxins, a partir d'un moment concret, van matar en llocs apartats. A més, van destruir les vÃctimes, en van disseminar les restes i van intentar dissipar les proves de la seua existència. No contents de cremar els cadà vers, també van llançar els arxius al foc. És per això que tota investigació sobre el tema, inclosa l'artÃstica, ha de consistir a unir trossos dispersos de documentació que l'atzar ens ha llegat, peces salvades: vestigis, rastres. Però, abans que Alemanya promulgara el decret 'Nit i boira' -que és el nom amb què eufemÃsticament es coneix la disposició de 1941 que emparava les prà ctiques de desaparició forçada de persones-, ja els feixistes espanyols, alçats en armes contra el govern legÃtim de la Segona República, havien iniciat la seua pròpia guerra d'extermini sembrant el territori ocupat de cadà vers inhumats en fosses comunes. Sense noms ni dates. Sense causes ni processos. Setanta-nou anys després de l'«alliberament» d'Auschwitz, entès el nom no sols en la seua especificitat espacial, sinó com a epònim d'un vast sistema d'extermini sense precedents, esdevingut al nucli mateix de la vella i culta Europa, són molts els països que, coincidint amb l'auge de partits ultranacionalistes i d'extrema dreta, estan revisant la seua memòria de la xoà i minimitzant el seu paper en l'assassinat de milions de jueus, gitanos i eslaus, però també d'opositors polÃtics i de dissidents religiosos, socials i sexuals. El somni de la raó mai no deixa de produir monstres. Els pinzells d'Artur Heras, com abans els de Goya o de Picasso, en tracen les formes canviants. Heras no és un pintor de núvols, com el Vladimir de Rilke, sinó d'idees: les seues imatges no solament reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen o sobre les tradicions plà stiques a les quals al·ludeixen, també mediten sobre la mateixa condició d'imatge, de representació. Les seues imatges són, utilitzant l'expressió del filòsof Walter Benjamin, imatges que pensen (i que es pensen). Heras no pretèn commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel·lar. Aquest catà leg recull l'exposició que porta per tÃtol 'HALT!', que en alemany vol dir "alto!" i indica "resistència, i que remet a moments dramà tics de la història contemporà nia europea de record esfereïdor i, al mateix temps, apel·la a la necessitat de fer front a una plausible repetició sota la forma, si no d'un etern retorn del que és idèntic, sà del possible retorn del que és molt semblant.
