Joc de llunes está format per cinc monólegs desglossats en tres veus de dona que enmig del caos opten per seguir el seu instint. Deixant-se arrossegar pels sentiments, desconeixent l'abast real de les seves accions. Aquestes veus que neixen d'un tronc comú, els components i les referéncies de les quals són les mateixes peró amb diferents proporcions, ens parlen des d'un punt de vista desajustat, d'una realitat parcial, focalitzada, que distorsiona els lligams personals que hi ha entre elles.
