L'Aladern i la Dolina, la seva germana, són fills de la muntanya. Viuen al Niu d'Aligues, com en diuen ells, i han tingut una infantesa feliÇ. Lliures, corren i cacen amb el seu amic Cádec pels barrancs i les tarteres, neden al riu i s'orienten amb el cel estrellat. La seva és una terra de gent senzilla, de llamps i de pedres, d'olor de farigola i de troncs socarrats. La vida, peró, canvia, i d'enÇá de la mort de la seva mare i de la marxa del seu pare Llop, un neguit cada vegada més fort rosega el cor de l'Aladern. Amb quinze anys, l'Aladern se sent sol i perdut, i no sap quin és el seu camí. Un dia decideix provar si alló que busca ho pot trobar en la mágia, i sense dir-ho a ningú, l'Aladern entra a la cova de l'Argelaga.
