On s'és vist que un emperador barbaespés com un filósof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d'Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la preséncia del sobirá a la ciutat i li blasmen, a manca d'altres raons més sólides, l'aspecte físic. I és que Juliá, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d'alló més colpidora aquesta sátira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l'Apóstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L'enemic de la barba és d'una actualitat sorprenent.
