L'autora ens explica en aquesta obra la história de la lluita dels catalans en els primers anys del franquisme, dóna a conéixer que l'element catalá d'oposició externa al régim va ser més significatiu del que s'havia reconegut fins ara i narra els motius del fracás de l'oposició catalana a Franco entre 1939 i 1950. En el període immediat a la Guerra Civil, molts catalans es van traslladar a FranÇa, el Regne Unit, els Estats Units i l'América Llatina (en especial a Méxic) a la recerca de refugi. A l'exili i a Catalunya, catalans de tota classe i condició van provar de véncer les dificultats imposades per la dispersió, entre altres problemes, per tal d'organitzar una oposició efectiva al dictador. El 1950, la comunitat internacional va deixar clara l'acceptació del franquisme, tot esmicolant les esperances de molts catalans, els que s'havien quedat al seu país i els que vivien a l'estranger. Les dificultats económiques i de comunicació, les divisions internes, les nombroses lluites pel lideratge i les males relacions amb altres grups no van fer possible establir un programa polític unitari ni tampoc unes institucions governamentals, fet que va fer trontollar sovint la seva legitimitat i va debilitar la seva forÇa d'oposició a Franco. Un estudi profund sobre el drama personal i polític dels catalans a l'exili després de la desfeta de 1939. Una análisi rigorosa de les dificultats de les organitzacions polítiques catalanistes, tant a l'exili com a l'interior de Catalunya, per sobreviure i lluitar contra Franco. Un estudi sobre com els grups d'oposició catalanista a la dictadura, completament desunits i enfrontats els uns amb els altres, no varen aconseguir commoure els pilars de la dictadura franquista durant els seus primers anys d'existéncia. Un llibre polémic i innovador sobre un tema particularment sensible per al catalanisme de tots els temps.
