Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls: va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'éxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts. De totes les imatges que desfilen davant seu, n'hi ha una que li ha quedat especialment gravada: la del dia que, sota la mirada aterrida del seu cosí Charles i els seus amics, quan només tenien deu anys, el Will va abatre una graula amb la fona. Per qué li ve a la ment aquest capítol llargament oblidat de la seva vida Qué oblidem i qué recordem sobre nosaltres mateixos Qui érem i en qué ens hem convertit I quines són les conseqüéncies dels nostres actes
