Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa lÆestiu i que lÆacompanyi, potser per última vegada, a lÆilla adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un dÆells descobrirà el que significa deixar descendència; lÆaltre afrontarà el sentit de la pèrdua. LÆestil elegant i contingut dÆaquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en lÆobra mestra de Giani Stuparich. LÆilla és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».
