LÆOlÃvia tenia quatre anys quan va llegir, per primera vegada, la ment de la seva mare. La mirava i va veure que no movia els llavis; malgrat tot, li va sentir amb claredat la veu dins del cap. No la va estranyar; quan es tenen quatre anys, hi ha poques coses que tÆestranyin. A partir dÆaquell moment, el poder de lÆOlÃvia va créixer de mica en mica. Cada vegada podia llegir els pensaments durant més estona; i, encara més important, va començar a «sentir» les ments dÆaltres persones, a part de les dels seus pares. Llavors lÆOlÃvia va descobrir una cosa: la ment de cada persona té una «olor», o un «gust», o un «so» o un «tacte» diferent. Malgrat tot, mai va trobar res tan horrible i nauseabund com quan, molts anys després, va captar la ment del monstre.
