La llengua nómada és un breu assaig sobre l'empremta de la llengua en la configuració de la personalitat de l'individu i la manera de relacionar-se amb l'entorn, en el context de les circumstáncies socials i polítiques de cada época. Amb elements autobiográfics, peró també a partir d'episodis viscuts per altres escriptors, Manea reflexiona sobre l'exili, el sentit de pertinenÇa i la supervivéncia de la própia llengua. L'assaig que l'autor ha titulat La llengua nómada és un text que s'ha anat modificant en funció de la llengua a la qual s'ha traduït i publicat. No totes les versions són idéntiques i ell ha anat donant forma, completant o bé suprimint-ne parts, i ha adaptat el text als diversos auditoris quan l'ha llegit en forma de conferéncia. La traducció al catalá s'ha fet de la versió en italiá, per indicació de l'autor.
