La vida és dura és un retrat minuciós de la vida dÆindividu i de la seua traject.ria com a pintor famós al País València des de la seua joventut als anys de la transició fins al moment present. La prosa mestra de Josep Franco fa servir un narrador testimoni que, amb el distanciament de lÆamistat, i de vegades de lÆamistançatge, ens conta des dÆuna aparent innocència el periple de lÆascensió, caiguda i regeneració del protagonista, víctima dÆun món sobre el qual ha perdut tot control. No és casual que aquest narrador siga forense perquè, ensinistrat en la pràctica de la professió, tracta desesperadament dÆendinsar-se en la vida íntima del protagonista i dels personatges que els envolten, figures que de tant properes que ens són, ens semblen més que identificables. Per., a més a més, també sÆencarrega de determinar les causes i circumstàncies de la davallada dÆuna societat en crisi, i emetreÆn un informe pericial, que, seÆns avisa, és més que parcial. Ara bé, la novel.la, lluny de fatalismes, és una narració honesta, "pintada a mà" i puntejada per un humor que, amb la llunyania dÆaquesta recerca constant de significat dÆuna realitat que defuig comprensió, dessacralitza uns esdeveniments quasi tràgics. "Els límits de la meua pintura són els límits del meu pensament", declara el protagonista, parafrasejant la frase de Wittgenstein que deia que "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món". El nostre llenguatge només pot aplegar a les paraules de les quals en coneixem el significat. Els lectors, obligats per la parcialitat de la visió del narrador, es veuen, dÆaquesta manera obligats a llegir entre línies, o bé de fer-seÆn c.mplices a lÆhora de jutjar aquest retaule, un magnífic fresc de la nostra societat contemporània, qüestionada perquè els coneixements que en tenim ja no la identifiquen.
