Aquesta obra és una autobiografia, peró no només aixó; és també una visió singular de Catalunya, retratada des de l'óptica d'una nissaga familiar que va ser pionera de la indústria téxtil catalana. Es una reconstrucció sociohistórica que ens situa, i a la vegada és situada, en el diáleg que manté el relator amb la seva memória. Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga amb els seus ancestres i els seus amics, ens va desgranant els fets familiars més destacables que van esdevenint vida i história alhora, emmarcats en els esdeveniments socials, económics, polítics i culturals del país. L'autor reflexiona sobre Catalunya; sobre les derrotes i les victóries; sobre l'economia, el capitalisme i el rol de la burgesia; sobre la seva classe social o sobre la pérdua del sentiment religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat per la família. Aquest llibre, doncs, ens parla de la história d'un temps i d'un país en primera persona. Són les arrels i els seus dies que ens conviden, des d'unes memóries desencaixades, a interpel·lar el present i el futur de Catalunya.
