Després de la publicació de Canigó, Verdaguer no donà a la impremta cap més llibre nou, en vers, fins al recull poètic que intitulà Pà tria (1888). El volum constituïa una mena d'autoantologia, amb temes, registres i formes caracterÃstiques de tota la seva producció, i en venia a ser una sÃntesi i un balanç. A Pà tria, Verdaguer no canta tan sols les gl.ries i les gestes del passat de Catalunya, sinó que connecta de ple amb els problemes i les aspiracions del paÃs de cara a un futur tant o més esplendorós. AixÃ, l'oda A Barcelona és un cant al dret de la ciutat capital de la pà tria- al progrés i a l'autogovern, sense abandonar els principis cristians que l'afaiçonaren i l'engrandiren en el passat.
