A la Génia, una brillant estudiant de setze anys, li ha caigut una llosa, un mur de mil tones al damunt; potser se l ' ha fet caure ella mateixa, cal admetre-ho. Ara, tanmateix, només pot plantar cara a la situació. Ja ha barrinat prou dins el cervell, que no para, i ha de decidir. En Lluc ja li havia dit, poc després d ' aquella nit a la Garrotxa: " A voltes penso si no tenim al damunt una pedra tan pesant que supera les nostres forces " . I ella, encapritxada d ' aquell noi fins a la idolatria, li contestá: " Encara que pesés mil tones, la trobaria lleugera com una ploma d ' ángel " . Ara, una vegada descobert l ' embarás de la Génia, convindria demostrar amb fets la resposta que va donar a en Lluc. La situació de la protagonista despertará tabús i provocará reaccions contradictóries entre les persones del seu entorn més proper, peró també en ella mateixa. El seu avi es convertirá en confident i l ' ajudará a sobreposar-se a les pressions a qué es veurá sotmesa i als problemes a qué haurá de fer front, perqué, finalment, la Génia decideix plantar cara a la situació.
