El port de Barcelona ha experimentat una notable transformació en els anys noranta: sha reconciliat urbanisticament amb la ciutat gràcies a la remodelació del Port Vell i ha passat de ser un port actiu que presta serveis i estén la seva influència terra endins. En un moment decisiu, en què es configura una nova geografia logística europea, el futur presenta oportunitats i riscos. Les oportunitats sorgeixen de la voluntat de la Unió Europea dequilibrar el tràfic dels saturats ports del nord amb el dels mediterranis. Els riscos deriven dels retards en lampliació de les infraestructures potuàries (Pla Delta) i en la renovació de les grans connexions exteriors, especialment les ferroviàries.
