La persona que prega ha aprés a estimar-se. La seguretat li ve donada per la certesa d'una experiéncia que ell ha realitzat. Aquesta experiéncia fonamentará la seva vida donant un sentit als esdeveniments i a la complexa realitat quotidiana. Pregar és sempre quelcom personal que no es basa en la por sinó en l'autoestima que neix d'una experiéncia amb Déu.
