Nuant-se a l'arbre major de la seva nau, Odisseu va aconseguir guardar-se del càstig de les sirenes: com recull Homer a l'Odissea, dels sortilegis del seu cant aquests monstres fadaven els mariners que creuaven les seves aigües per fer-los naufragar. En un dels seus versos secrets Orfeu, el primer poeta, ens conta la llei més inclement de la màgia grega: si la veu no aconseguia fer escullar la nau, la sirena havia de sacrificar-se. Partènope, la sirena que cantà en el trànsit d'Odisseu, hagué de patir aquest destí. Va precipitar-se des de dalt del penya-segat, i les ones del Mediterrani van fer surar el seu cos fins que va arribar a la platja més propera. Els habitants d'aquesta platja, meravellats pel cos inert del monstre, li varen donar sepultura i li varen oferir rituals anuals. D'aquest sepulcre i d'aquests rituals va néixer una ciutat. Avui la coneixem amb el nom de Nàpols. Pol Vouillamoz va néixer a Sant Cugat del Vallès l'any 1999. Després de començar a estudiar Filosofia i Matemàtiques, va cursar el grau en Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha sigut ponent a la Università degli Studi di Trieste i al Trinity College Dublin, i dramaturg resident a La Chartreuse Centre National des Écritures du Spectacle, a França. És el traductor al català d'«Anna Livia Plurabelle», el vuitè capítol del Finnegans Wake de James Joyce.
