En Tomassot era un director de teatre gros, amb una panxa immensa i amb la seva particular gorra a quadres, les ulleres rodones i la llarga i epessa barba. Ja feia dies que havia escrit una nova história i només li faltava el protagonista. Aquest podia ser alt o baix, gras o prim, jove o gran...el que...el nas...el nas havia de ser especial. Allargat o aixafat, amb ganxo o de patata, estret o ample...peró havia de saber detectar totes les olors. Aquesta sí que era una condició indsipensable.
