La novel·la relata dos anys especialment traumátics de la vida de l'autor, en qué els secrets familiars el van atrapar profundament, i mostra com l'escriptura d'aquest llibre va significar un alliberament per l'autor. El 2003, Carrére va filmar un documental en una petita ciutat de Sibéria sobre un presoner rus trobat cinquanta anys després del final de la Segona Guerra mundial en un hospital, completament sol i oblidat. Aquell viatge li va fer seguir la petja de les seves arrels russes i el va encarar amb la história del seu avi, desaparegut durant la Segona Guerra mundial i sospitós d'haver col·laborat amb l'ocupació nazi. Una novel·la russa és la história d'un home absent de la seva própia vida, també de la dona que estimava, i atrapat per una abséncia indefugible en tota la seva existéncia, la de l'avi, un personatge amarg, obsessionat pels seus fracassos i per la incapacitat de complir un destà a l'alÇada de les seves expectatives.A través d'aquesta experiéncia, transformada en llibre, i de la confrontació de l'autor amb la seva propensió a l'obsessió opressiva i autodestructiva heretada del seu avi, Emmanuel Carrére decideix conjurar-se contra la fatalitat familiar. Una vegada redimit d'aquest passat secret, font de vergonya i d'infelicitat de diverses generacions, comprén els seus fracassos i s'allibera finalment de la seva obsessió per l'horror.
