Viatjar descansa remet de bell antuvi al conegut poemari Lavorare estanca de Cesare Pavese, tot i que no s'hi pugui assenyalar un influx directe del primer respecte del segon, els dos semblen esdevenir complementaris, divergents quan al punt de vista i la veu poética peró parells en la poeticitat que les fecunda. Es tracta dæun mateixa recerca radical del sentit de la vida i d'in mateix tempteig radical d'expressió de la própia singularitat, peró la focalització es desplaÇa del "treball" pavesiá -una opressió que constreny i fins i tot anorrea el desig humá de lliure acompliment- cap a la vindicació del "viatge" entés, d'acord amb les citacions que fan de pórtic a Viatjar descansa, com un "viure poéticament", en el sentit vinyoliá de "no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant" , i en el revers, expressat pel Magris, del viatge com a retorn, com a experiéncia que "ensenya a ocupar més lliurement, més poéticament, la própia casa".
