Vivàrium crea i rememora paisatges fugissers, les formes incandescents dÆuna passiófeta dÆimatges. DÆuna escriptura que trama, que vibra i beu de les aigües vestigials de lamemòria.«Invocadora de veus i dels seus filaments, coven encara romanents dÆuna illa que no seÆnsdescriu, sinó que es divisa i es rememora, com un topos que és, sobretot, un glatir, i undesig femení revocant les estructures. La radicalitat del risc dÆestimar i ser estimada, larevivificació de les seves formes. Del voler ser pur esdevenir, de lÆexistència revelant-se-licom el nucli absent i present alhora: lÆardència dÆuna flor que perviu, i que no tem a totesles fosques que tenyeixen els pigments de la passió més endinsada» (de lÆepíleg de DolorsMiquel i Mireia Casanyes).
