Sotmesos a les atzagaiades del destí, els personatges de Racine són dominats indefectiblement per les passions contradictóries. La pugna entre el poder i l'amor, que és presentada en aquesta peÇa de manera sublim, fa que l'elecció dels protagonistes es converteixi en un dilema enormement transcendental, peró esdevé infructuosa malgrat tots els seus esforÇos. Es ben bé aquesta lluita irresoluble alló que els acosta a nosaltres: són, al capdavall, febles i malsegurs com tota la humanitat. I aixó explica, sense cap mena de dubte, la perennitat d'aquesta obra.
