La tardor del 2002, en un poblet de FranÇa, van aparéixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d'un exiliat republicá, mort de feia poc. Eren el dietari i les memóries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d'ERC que, l'any 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai més. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor qué va ser la Guerra Civil i per qué va caure el govern legítim de la República. Empresonat pels fets d'octubre de 1934, membre de comité antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa població entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbárie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira d'alguns 'incontrolats' que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d'Aleixandri per explicar aspectes d'una revolució llibertária que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.
