La condició de la persona cooperativista té una connexió entre alló que aquesta sent com a propi i, a la vegada, el que la uneix amb un sentiment comú, compartit. El cooperativisme agroecológic té una llarga trajectória a Barcelona i a Catalunya i s'ha desenvolupat intensament durant les dues darreres décades: s'ha creat un elevat nombre d'experiéncies agroecológiques, tant de producció com de consum organitzat. S'ha avanÇat molt en la construcció de projectes práctics, que han intentat resoldre necessitats d'alimentació, han destinat molts esforÇos a produir i consumir d'una manera diferent i s'han preocupat de tenir cura del territori. Les organitzacions cooperatives són com un ens viu, orgánic. Neixen, es divideixen, s'agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d'un procés d'aprenentatge vinculat a la práctica d'un moviment col·lectiu. Són experiéncies collectives en construcció. Aquest llibre ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models económics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només está vinculat a la tasca agroecológica, sinó que té un caire transversal i va més enllá del mateix grup, teixint lligams económics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
