L'obra Credo recull les conferéncies pronunciades per Karl Barth a la ciutat holandesa d'Utrecht davant d'un grup d'estudiants. Barth comenta, un per un, els diferents articles del Credo, en connexió amb el qual examina els principals problemes de la dogmática. Es tracta del Símbol de fe conegut com a Símbol apostólic, acceptat per les Esglésies de la Reforma com a norma doctrinal de fe. Barth no en fa un comentari purament doctrinal o crític, ni tampoc un estudi apologétic. Segons ell, l'Església no demostra la veritat, sinó que la confessa. Per comprendre el Credo cal entrar-hi, fer el moviment de la fe. Dir credo ('crec') és decidir; la fe és una decisió. I el comentari de Barth no té altra intenció que fer sentir l'exigéncia d'aquesta decisió. En un apéndix, Barth ofereix les seves respostes a les preguntes suscitades pels oients sobre qüestions diverses: dogmática, exegesi, filosofia, predicació i sagrament, govern de l'Església, etc.
