Valero Herrera, Isabel del Pilar
La poesia és aire que canta i reverbera, un enfilall de lletres que dringuen frágils, els cercles d'onades que parpellegen, el zum-zum d'una abella sobre una flor. També és poesia, peró, unes imatges simbóliques que cerquen la metáfora, unes ombres que voleien en l'obaga, un cap absort, una tempesta, l'udol d'uns gossos, unes cendres, unes ales de corb, una boira afamada, un esbós, una aranya, el silenci, o un penell. Miríades de lletres la componen i l'abstracció la dibuixa, amb ecos o notes descalces de simfonies prestades. Si tu, que em llegeixes, et demores en qualsevol dels mots d'aquesta sinopsi, entra dins del recull i cerca'ls. Tal vegada així t'adonarás que formes part d'aquest palanquí ple de nostálgia, trencadís de teulades i de nit.
