Pasqual Maragall es proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per aixó escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenadors, que miri sempre endavant, que confïi en la seva gent". El punt de partida básic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciéncia de posseir una personalitat histórica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjá del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matéries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructuras, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.
