Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capitá Haddock, aleshores fet un patétic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perqué aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capitá es fará efectiva al llarg de la seva forÇada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bélgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bélic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brusselles, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtiéme Siécle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtiéme també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir periódic llavors controlat per l'invasor amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtiéme. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 págines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Peró les restriccions de paper li anirien robant págines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrá doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconéixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diáries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la página, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, prácticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
