La gran il·lusió de Xavier, la més fonda, la més tendra, la més persistent, era tenir un gos. Com fos: gran o menut, de pél llarg o curt, blanc o negre, roig o gris. I la resposta, tant per la banda de son pare com de sa mare, era sempre un «no» de veritat, sense retruc i tan insuperable com un mur de pedra alt.
