«Durant el curs ens vam fer amics, i després em va oferir continuar a l'agost, mentre se celebraven el Jocs. Em podia allotjar a casa seva, a Cal Coronel, i em pagaria. El Joan era un home ric, una llegenda a Vilademar. Vivia de les rendes de la fortuna familiar, i entre altres interessos, tenia ambicions literáries.» Des de la seva magnífica torre del segle XIX, el Joan Font contempla amb escepticisme l'arribada d'una generació crescuda en democrácia i decidida a urbanitzar les províncies catalanes a cop de subvenció. El gran Joan és el retrat d'un personatge irreverent, masclista i impetuós, fascinant a la vegada que despreciable, obsessionat en escriure «la novel·la definitiva de la Guerra Civil». Al seu costat, el Pere, un jove lletraferit acabat de sortir de la universitat, gaudirá per primera vegada del luxe i la llibertat, peró descobrirá també que totes les edats daurades tenen un final. El gran Joan, la primera novel·la d'Antoni Ferrando és un retrat espléndid de les tensions generacionals, socials i de génere dels anys noranta a Catalunya, quan «tot estava per fer», els Jocs Olímpics anunciaven la prosperitat, a cada poble apareixien centres culturals nous de trinca, i el passat franquista s'esborrava per deixar pas al capitalisme del futur. Peró també és un acurat estudi de personatges, i una reflexió lúcida i desencisada sobre la maduresa, el matrimoni, la paternitat i el pes de la nostalgia en les nostres vides.
