El quadern comenÇa, doncs, amb la primera anada a Barcelona, amb el carro de vela que deixava un núvol de pols al seu darrere privant-me de contemplar el poble per última vegada. Ja fa molts anys, vaig descobrir uns plecs de fulls volanders escrits pel meu besavi Joan Vidal. Un d'aquests plecs, el més voluminós, estava protagonitzat per un jove anomenat Rocabruna. Venien a ser una mena de memóries novel·lades de la seva joventut: els primers anys d'universitat, les primeres tasques periodístiques a La Publicidad, les primeres experiéncies en política, els primers anys d'advocat, els seus flirteigs i amors d'adolescent... i aquell final sobtat... Les va escriure uns quaranta anys més tard, a la seva seixantena. Un quadern de tardor sobre la seva primavera.
