Aquest relat autobiográfic d'una vida singular i sorprenent narra el camí seguit per Alexandre Jollien, un jove amb parálisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, i que, després d'un llarg periple, va aconseguir estudiar Filosofia a la universitat. Tot narrant la seva exeperiéncia, difícil i dolorosa peró sempre estimulant, a través d'un diáleg fictici amb Sócrates, l'autor convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució tranquil·litzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara créiem saber i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot alló que és alié, diferent, estrany.
