A en Victor BÃóton, la solitud i les Ãánsies d'estimar i ser estimat el devoren. VeterÃá de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de Par¡s i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. Es un nÃáufrag solitari que s'aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceÃá d'incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l'autocompassió i addicte al fracÃás, BÃóton és l'arquetip de l'antiheroi que desafia amb la seva frÃágil presÿncia l'hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica âÇöcinematogrÃáfic, gairebé antiliterariâÇö va fascinar el públic francÿs de fa un segle. Després va venir un llarg per¡ode de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l'obstinació dels admiradors de Bove âÇöBeckett, Michon, Handke, Vila-Matas, PÃámies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi CornudellaâÇö fa temps que ha convertit Bove en un clÃássic, i Els meus amics, en una obra mestra.
