Jacint Verdaguer, poeta admirat i estimat, i un dels autors amb més projecció internacional, l'any 1895 va recórrer a la premsa progressista per defensar-se d'unes acusacions desproporcionades i denunciar la seva compromesa situació. Rebutjat pel seu protector, el marqués de Comillas, i amonestat pels seus superiors eclesiástics a causa dels seus contactes amb visionaris i exorcistes, va quedar prácticament aïllat, amb la prohibició de continuar les tasques sacerdotals. Llavors va escriure aquests articles, coneguts amb el títol d'En defensa própia, que no només són el clam d'un home ferit, sinó que constitueixen una fita cabdal del periodisme catalá i de la prosa catalana contemporánia. Aquests documents, editats i anotats pel doctor Narcís Garolera, encara són motiu de discussions i conjectures i donen testimoniatge d'un gran escriptor i poeta que es va enfrontar a les pressions que volien limitar-li la independéncia i la llibertat.
